Página:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/136

— 130 —

«Lija mos dits mostrant pensa torbada
«Sens algun art exit d' hom fora seny,
«E la rahó qu' en tal dolor m' empeny
«Amor ho sab quin es la causa stada.

«Alguna part é molta es trobada
«De gran delit en la pensa del trist,
«E si les gents ab gran dolor m' han vist
«De gran delit m' arma fon companyada
«Quan simplement amor ab mí habita
«Tal delit sent que non cuyt ser al mon,
«E com sos fets vull véurer de pregon,
«Mescladament ab dolor me delita.

· · · · · · · · · · · · · · · · · ·

«Traura no puch de mon enteniment
«Que sia cert é molt pus bell partit
«Sa tristor gran que tot altre delit,
«Puix hi recáu delitós languiment.
«Alguna part de mon gran delit es
«Aquella que tot home trist aporta,
«Que planyentshi, lo plányer lo conforta,
«Mes que si d' ell tot lo mon se dolgués.
 
«Esser me cuyt por moltes gents représ
«Puix que tant lou viur' en la vida trista,
«Mas yo qui he sa gloria á l' ull vista
«Desig sos mals, puix delit l' es permés.
«No s' pot saber menys de la esperiencia
«Lo gran delit qu' es en los sols voler,
«D' aquell qui es amador verdader
«E ama si vehent sen tal volensa.

tornada.

«Lir entre carts Deu vos don coneixensa
«Com só per vos á tot estrem posat,
«Ab mon poder, amor m' ha enderrocat
«Sens aquell seu d' infinita potensa.»

(Obra citada, canto de amor 7.°)