Página:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/249

De Wikisource, la biblioteca libre.
Esta página ha sido corregida
— 243 —


A Catalunya.

«Com la hermosa donsella que en los brassos
«Descansa del que amor tan sols li diu,
«Y enamorada entre sos estrets llassos
«Tal volta esclava y humillada viu.

«Axis jo t' miro, cara patria mia,
«Donar hasta ta sanch, pagá' ab amor
«A aquell enemich teu que en menguat dia
«Tos brassos oprimí ab cadenas d'or.

«Axis romputs contemplo tos pendons
«Que de la Grecia acariciá lo vent,
«Y en compte de tos nobles escuadrons
«Veig entre ferros revolcar ta gent.

«Un dia vostres fills, Reina afligida,
«Un sceptre vos donáren y sa sanch,
«Y vostra escuadra ab triunfos ennoblida
«Un trono imperial tirá en lo fanch.

«¡Viva Deu! que no arriba la memoria
«A compéndrer, Senyora, ahont aná
«Aquell valor que tants dias de gloria,
«Tantas nacions y sceptres vos doná.

«Al impuls de ta escuadra poderosa
«Hont la rica bandera tremolaba,
«Cuant corria la mar victoriosa
«Y la mar ab sos brams la saludaba.

«Vegí á tos fills per una terra estranya
«Plantar llaurers per coronar ton front,
«Y borrar la memoria de una hassanya
«Ab nous triunfos que admirá lo mon.

«Mallorca te dirá lo que poguéren,
«Atenas son valor te contará,
«Si preguntas á Italia si vencéren,
«Sa historia sens parlar t'esenyará.