Página:Dos gotes d'aigua (1871).djvu/18

De Wikisource, la biblioteca libre.
Esta página ha sido corregida

 —16—
y d' horchata atarrosá
se cstigué unflanl tot l'ivérn.
Per ella, y perqué la vúl,
fóe y heu buscaba en casa.
Cae. Per ella en I' esliu bui pasa
les bóres dretcar' al sol.
Per lo tanl...
Mig. Demóstra apego.
En 1' i vera neu, y después...
Vamos, eixe es un inglés
que hierra a frió y á fuego.
Car. Si vé don Enrique...
Mig - ... ¿Quín?
¡Ah! ya.
Car. Li diu.^. Así asoma.
Mig. En nombrando al ruin de Roma...
(Eu, y este sí qu' es ruin.)

ESCENA IV.

Los mismos y Don Enriqub.
Enr. Saludo a* ustedes, señores.
¿Cómo vá?
Mío. (Molla finura.
Enr. Don Miguel...
Míg. (Se ma figura
que no mencharás bacores.)
Enr. Traigo una grata noticia
para todos.
MlG (Deu te guarde.)
¿Y cuál es?
Enr. Viene esta tarde
la incomparable Patricia.
Car. ¿De veres?
MÍG - ¡Re-carafal!
Car. ¿Qué vé d' allí?
Enr. No, señora,
pero me lo ba dicho ahora...
Car. ¿Quién?
Enr. El promotor fiscal.
Car. ¡Qué contenta! ¡Qué alegría!
M' en vaig, m' en vaig a arreglar
16 que falta al enaguar.