Muchos dias habia ya que el parlamento tenia aparejadas las respuestas á las escrituras del conde y del infante, y lo iban dilatando y escusaban de darlas; pero los embajadores de ellos lo instaban con tantas veras, que no pudieron hacer otra cosa, y así á 18 de noviembre de este año 1411 las dieron. La del conde decia:
Lo parlament oida la proposicio feta per lo honorable micer Pere Ferrer doctor en leis missatger per lo molt egregi senyor don Jayme de Arago comte de Urgell a aquest parlament ab lletra de crehensa trames diu e respon que tots temps que lo dit senyor Jayme ha triat lo cami de vera justicia extirpada tota via de intrusio e tirania e ha volguda haver conformitat ab los parlaments dels regnes e terres de la corona real seguint lo dit cami de justicia e ha complagut a aquest principat e a la ciutat de Barcelona sobreseint en lo exercici de governador general e ha squivats mijans sabents força en los regnes e terres de la dita corona e aquells ha hauts en cordial amor e honor e se es haut vers los dits regnes e terres a la dita real corona pertanyents saviament e be segons es en la proposicio contengut tant pus ubertament mostra la alta natura e magnifica de hont devalla e tant lo dit parlament ne ha gran consolacio pensant que tant com lo dit senyor e los altres competidors se portaran en demanar la justicia que pretenen haver en dita successio pus saviament ab amor quietut e repos olvidada tota oppressio e mijas no deguts tant dins pus breu spay de temps e sens tot scandol pora aquest parlament ab los altres a quis pertany veurer pensar deliberar e conexer qui es son ver rey princep y senyor justicia mijençant e a aquel retrer son deute a la cual conexensa desija lo dit parlament mijensant la gracia de nostre senyor Deus no planyent despeses ni treballs pervenir. E al darrer e principal cas de la dita proposicio responent diu lo dit parlament que el fins assi per son embaxador lo qual es en lo parlament de Arago e per letres ha sobiranament treballat tant com ha pogut ne sabut que la gent
