Conduhint l'hermós ramat
Per la montanya vehína.
—
La canta quant fa enramada
A sa nuvieta estimada
Lo fadrí, d'amor encés;
La canta la enamorada
Quant recorda á son promés.
—
Ab ella canta les glories
De ses passades histories
L'actiu llaurador honrat;
Canta ab ella ses victories
Nostre fill que aná soldat.
—
Es la cansó engisadora
Ab que'l poble riu ó plora
Vessant en ella son cor,
Quant l'angunia lo devora
O l'abrusa tendre amor.
—
La que ma mare 'm cantava
Mentres dolsa me bresava
En son regás amorós;
La que'l pare m'amostrava
Tenintme al bras carinyós.
—
En les hortes, en les eres,
En les festes bullangueres,
En la muntanya y el pla,
Les albades plahenteres
Son lo cant del valenciá.
—
Canteula á tot'hora, doncelles hermoses;
Alsala en tes feynes gentil llaurador;
Puix ¡ay! mentres sonen ses notes gracioses,
Viurá nostra historia de gestes glorioses,
Viurá nostra mare, la mare del cor.
