Página:Almanaque para 1899.pdf/100

100

 

Recorde les festes jolives y hermoses
Que's fan en lo poble quant ve la estiuor,
Y hont lluhen les xiques ses gales joyoses,
Y al só de guitarres aixequen gracioses
Albades d'amor.
—
Recorde l'alegre brillant primavera
Que á amar nos convida sa joya y encant,
Y pobla de fulla l'anyosa morera
Que jóvens desbroten en l'hora primera
Albades cantant.
—
Recorde la sembra, que espiga daurada
Dará quant l'abruse l'ardenta calor;
La sega feixuga que ab fals esmolada,
Fará, mentres cante dolcíssima albada,
L'actiu segador.
—
Recorde la vrema que jóvens rumbosos
Ab belles fadrines fan plens de rebull,
Los fronts coronantse de pámpols verdosos,
Y els fondos cabasos rablint presurosos
Per durlos al trull.
—
Jo veig, al sentirse, á mon pare en les eres
Seguint la quadrilla que 'l blat va aventant;
Jo veig á ma mare que ab mans faheneres
Emboja'ls canyisos en amples ringleres,
L'anyada cuidant.
—
Jo veig de ma terra la plana sembrada,
Les fonts, les montanyes y l'arbre florit:
Jo veig á mon poble, de gent tota honrada,
Cantant en ses feynes la típica albada
Que alegra mon pit.
—
Es la cantigela hermosa
Que naix gentil y graciosa
En lo llabi valenciá,
Com la nadala flairosa
En lo marge en que esclatá.
—
La canta quant ve lo día
Per les hortes el fadrí,
Choretjant l'algarabía
Que entre los arbres envía
L'aucellada al dematí.
—
La canta 'l pastor colrat
En son gayato apoyat
A l'ombraje de l'alsina,