Quant lluny de ma terra que 'l sol de mitj-día
Caresa ab sos besos de llum y color,
Escolte la grata melosa armonía
De l'au que refila per dins de la ombría
Tonades d'amor.
—
En mí se desperta l'afecte puríssim
Que sent per mon poble, l'amor á ma llar,
Y al punt me remembre del càntich tendríssim,
La mágica albada de to amorosíssim,
Que oía cantar.
—
Rondalla graciosa que'l pit enamora;
Suau cantigela de tendra dolsor;
Bellíssima nota del arpa sonora,
Que un poble punteja quant besa l'aurora,
Quant ve la tardor.
—
Tu 'm sembles la gota de fresca rosada
Que al caure revives lo feble esperit;
Tu 'm dus ab les aures que t'han transportada,
Lo bálsem puríssim d'esencia preuada
Que alivia mon pit.
—
Y sent al oirte vibranta y encesa,
Eixir de mos llabis aqueixe cantar,
Que 'm porta 'ls hermosos recorts de infantesa,
La joya febrosa d'ardent 'jovenesa,
L'amor de ma llar.
—
Llavors, quant la entone, recorde á la nina
Que al trench de les albes gracioses de abril,
A omplir va lo cántar en font cristalina,
Cantant en les hortes ab veu argentina
L'albada gentil.
—
