Página:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/102

De Wikisource, la biblioteca libre.
Esta página ha sido corregida
— 96 —

el lirio, que impera
en paz y no en guerra.

Oh infeliz tierra
con pena ganada,
serás desolada
hasta las montañas.
Albergue de arañas,
y tigres y fieras,
no valdrán flaquezas
para hacer conquista;
hasta que Bautista
para gran fortuna,
gentil cual la luna,
pise ya la tierra.



Ponemos á continuación una muestra de las poesías que de Mossen Jordi del Rey figuran en el Cancionero de obras enamoradas que existe en la Biblioteca Real de París. Por ella se podrá juzgar del estro poético de este brillante vate[1].

«Desert d' amichs, de bens é de senyor,
«En estrany loch é en estrany' encontrada
«Luny de tot be, fart d' enuig é tristor,
«Ma voluntat é pensa captivada.
«Me trop del tot en tal poder sotmés,
«No vuy algú que de melasa cura,
«E soy guardats en dos ferrats é prés
«De quem' fan grat d' una trista ventura.

«Heu ay vist temps que nom' plasia res,
«Aram' content d' assó quim' fay tristura
«E los grillons leuger ara pren mes
«Quen' lo passát la bella brodadura.
«Fortuna vey qu' ha mostrat son voler
«Sus me volent quen' tal punt vengut sía,

  1. Catálogo razonado de los Manuscritos españoles existentes en la Biblioteca Real de París, págs. 317 y 318, y las 347 del mismo Catálogo.