Página:Historia de la lengua y de la literatura catalana (1857).djvu/140

De Wikisource, la biblioteca libre.
Esta página ha sido corregida
— 134 —

«Vehent estar ) lurs mares alterades.
«O trist de mi ) ¿quin fet pot ser aquest?
«De cuant ensá está axi Barcelona?
«L' arma ab lo cor ) de cascú se rahona,
«Acte semblant ) no crech may sia vist;
«Car de lurs ulls ) diluvi gran despara
«D' aygua, tan fort ) que per terra 'ls decau.
«¡Ay! qu' es assó ) germans dir me vullau.
«Tots estáu muts ) é guardéumen la cara;
«Creix ma dolor ) per tal captiviment,
«E de plorar ) los fíu prest companyía.
«Molts esforçats ) perden la homenía
«E cascú diu ) gemegant é planyent:
«O vos omnes qui transitis per viam attendite
«Et videte si est dolor sicut dolor meus


Con gran gemir y lloros estremados
La gente oí dolerse en las carreras,
Plazas y esquinas, y en diversas maneras
Bajos los ojos y cual bestializados.
Las matronas andar vi disfrazadas
Llorando y golpeándose los pechos,
Y á los niños en lágrimas deshechos
Al mirar á sus madres trastornadas.
Triste de mí ¿qué es lo que podrá ser?
¿De cuándo acá está asi Barcelona?
El corazon de cada cual razona
Con solo el alma, no he visto cosa igual;
De sus ojos diluvio se dispara
De agua, tan fuerte que á tierra va á caer.
¡Ay! hermanos, decid que podrá ser?
Mudos quedais y oculta habeis la cara;
Mi dolor aumentó tal cosa viendo,
Y en llorar yo les hice compañía.
Mas de un valiente perdió su valentia,
Y dicen todos llorando y gimiendo:
O vos omnes qui transitis per viam
Attendite et videte si est dolor sicut et dolor meus.