Página:Historia de los Condes de Urgel (tomo II).pdf/541

De Wikisource, la biblioteca libre.
Esta página ha sido corregida
(534)

Y besó la mano al rey, que le admitió en su servicio.

El rey aquella misma tarde envió un correo á Barcelona al infante don Alfonso, su primogénito, que estaba en aquella ciudad por órden del rey, su padre (ordenando y enviándole lo que habia menester en aquel cerco), haciéndole saber como tenia el conde en su poder y su madre y hermanas, y la infanta doña Isabel, su mujer, como parece en la misma carta, que se lee en el archivo real de Barcelona, en el rejistro 3, Curiæ sigilli secreti, fol. 135, que dice de esta manera:


LO REY.

Molt car e molt amat primogenit: lo rey dels reis posant lo fre en la boca dels superbiosos lur elevacio conculca en las baxesas e los corns de aquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses e no presumescan esser fets semblants al Altisme. Tant es public que no crehem ignorets com Jayme de Urgell rompent los ligams de sa lealtat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes iniquitats quants engans e malvades obres ab diabolica stucia habia concebut parit e abortat offenent nostra real magestat volent en nostra senyoria sembrar infidelitat e rebellio de la qual en aquella james fonch trobada alguna sement. Per lo qual proveints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convingut personalment venir assi e ab propries mans ministrar salut en tan horrible plaga e havem assetiada aquesta ciutat de Balaguer e aquella no sens gran renom e fama de nostre car oncle lo duc de Gandia comptes barons nobles caballers gentils homens e altres axi de nostres regnes e terres com dels regnes de Castella assi presents ab diverses multiplicades invencions e artilleries havem macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessio de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra speransa no volent la destruccio del poble de la dita ciutat ne los grans dans a ella subseguidors ha humiliat e oppremit lo cor del dit