Página:Historia de los Condes de Urgel (tomo II).pdf/542

De Wikisource, la biblioteca libre.
Esta página ha sido corregida
(535)

Jayme que ell ab ses muller mare e germanes ses vengut a metrer en nostre poder ab genols ficats demanant merce e misericordia confessant sa gran error: e nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jayme havem perdonat mort natural mutilacio de membres e exili perpetual de nostres regnes e terres e a les dites muller mare e germanes sues les dites morts e mutilacio e exili e encara presons. Pero lo dit Jayme pres e ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos pecats horribles. E per tal que haurets plaer les dites coses vos notificam ab lo exhibidor de les presents: e hajaus molt car e molt amat primogenit en la sua santa guarda la Sancta Divinitat. Data en lo siti de Balaguer sots nostre sagel secret a 31 de octubre de 1413.—Rex Ferdinandus.


A 20 del mes de noviembre del mismo año, hallo en el mismo registro, folio 142, otra carta del mismo rey, en que escribe al glorioso san Vicente Ferrer dándole razon de lo mismo; y la escribió en latin, y la trae el padre fray Francisco Diago en su historia de la órden de Predicadores, en el libro 2, c. 63, donde la podran ver los que quieran: solo pondré aqui una cláusula de ella, pera que se vea, como diremos abajo, que el rey habia prometido al conde, que no lo sacaria de sus tierras, desterrándole de ellas. Dice el rey: Nos autem non vigore justitiæ commoti sed pietatis rore ac misericordia madefacti, eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique severitatem concessimus ac ejus uxori matri soxoribus et populo captionem ultra predicta remissimus: ipsum tamen Jacobum conservari jussimus. Unde laudes. Altissimo exultantes cujus sunt hec omnia gloria describenda qui (ui de ejus solita elementia speramus) sic dexioram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudice pacis et tabernaculis justitiæ ac requie opulepic.